Joan Laporta no ha aconseguit que la junta directiva del FC Barcelona vagi unida a les properes eleccions presidencials. Alfons Godall i Jaume Ferrer seran rivals a les urnes i, d'alguna manera, aquesta fractura també afecta Convergència (CDC) perquè membres de les dues candidatures són propers a diferents sectors de la federació nacionalista.

Ferrer és considerat afí a la família Pujol-Ferrusola. De fet, en les auditories de seguretat endegades pel director general del club, Joan Oliver, s'inclou que el vicepresident de Patrimoni tenia una relació d'amistat amb Josep Pujol Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat, segons publicava La Vanguardia.

Jacint Borràs, un històric de CDC a l'Hospitalet i membre del consell nacional del partit, és un dels directius que dóna suport Ferrer en la seva cursa electoral. Borràs és pare de la diputada convergent al Parlament, Meritxell Borràs.

D'altra banda, el nucli del secretari d'acció electoral de CiU, David Madí, estaria al costat de Godall. L'home fort de la candidatura del vicepresident primer és Xavier Sala i Martín, qui va publicar un article el 14 de novembre de 2003 a La Vanguardia titulat Jo votaré a Artur Mas. El 6 de març de 2008, abans de les elecions generals, l'economista deia en un altre escrit en el diari del grup Godó que "jo no votaré a Duran".

Sala i Martín és patró de la Fundació Catalunya Oberta, considerat el think tank de CDC, i al qual també pertanyen Oliver i el director de Barça TV, Vicent Sanchis. Magda Oranich, regidora de l'Ajuntament de Barcelona per CiU l'any 1999, va ser una de les directives que va acompanyar Godall a la presentació de la seva candidatura electoral.

Laporta, qui no ha amagat les seves preferències per Godall, va assistir a un dinar-col·loqui de la Fundació Catalunya Oberta el passat 12 de novembre, en ple escàndol pel cas Pretòria, en el qual va defensar Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.

Per la seva banda, Sandro Rosell aglutinaria el sector històric de Convergència. Carles Vilarrubí, un dels homes que entraria a la junta directiva del Barça si Rosell guanya les eleccions, va ser director de Catalunya Ràdio (1983-84), secretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1985-86) i director general de Jocs i Apostes de la Generalitat (1986-88) quan Jordi Pujol era president del Govern.

El pare de Sandro, Jaume Rosell, va ser gerent de campanya, coordinador de sectorials, conseller del Districte de Sarrià, conseller nacional i membre del Comitè Executiu Nacional i de la Comissió Executiva de la Sectorial d’Esports de Convergència.

Joaquim Ferrer, un altre històric de CiU, també és considerat proper a l'entorn de Rosell. Ferrer va ser diputat al Congrés al 1982, al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988, i conseller de Cultura entre el 1985 i 1988. Posteriorment va ser senador per la federació nacionalista fins al 1999.

El mateix es pot dir de Josep Espar i Ticó, fundador de CDC, candidat a senador a les eleccions de 1980 i secretari general del II Congrés de la Llengua Catalana (1984-86).